El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, en qualitat de vicepresident del Consorci del Parc de Collserola, va assistir el 23 de juliol a l'assemblea en la qual s'ha aprovat la incorporació de la Generalitat de Catalunya a l'ens gestor del parc metropolità, celebrada a l'Ajuntament de Barcelona.

El Consorci del Parc de Collserola és una entitat pública associativa de naturalesa institucional i local constituïda per gestionar i desenvolupar el Pla especial del Parc de Collserola, aprovat al 1987. El Consorci propiament, és va constituïr el 19 d'abril de l'any 1999 amb la integració de la Diputació de Barcelona a la gestió del Parc, participant dels organs de govern de l' espai natural a parts iguals amb la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. D'aquesta manera el Consorci prenia el relleu al Patronat Metropolità del Parc de Collserola, primer ens gestor del Parc, creat el 25 d'abril de 1986 com a organisme autonom de, en un principi, l' Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona (CMB) i, un cop dissolta aquesta, de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Més de 280 km de línies elèctriques travessen el Parc de Collserola, en conseqüència, el manteniment de les línies o la millora de les instal·lacions genera un seguit de treballs silvícoles o actuacions diverses que poden afectar sensiblement el medi natural.

Per tal d'evitar al màxim qualsevol incidència que pugui perjudicar el patrimoni natural de Collserola, s'ha dissenyat un protocol d'actuació que cal aplicar en tots els treballs derivats del manteniment i la millora de la xarxa de línies elèctriques. Aquest protocol l'han d'acomplir totes les empreses que facin tasques d'aquest estil, ja siguin subcontractades per les companyies elèctriques o les mateixes companyies.

Els treballs més usuals que duen a terme les companyies són les esporgues i tales d'arbrat sota les línies elèctriques per tal de complir amb les distàncies mínimes de seguretat entre els fils conductors i la vegetació. A més a més, també s'hi fan desbrossades selectives de matoll i es mantenen els corredors de servei.

Tot plegat necessita un informe favorable del Consorci que aprovi l'actuació i una tutela preceptiva posterior de les accions que es desenvolupin.

El conveni l'han signat el Sr. Antoni Jerez, director de la Zona Barcelona per part de Fecsa-Endesa, i el Sr. Josep Perpinyà, vicepresident executiu del Consorci del Parc de Collserola.

L'acte, organitzat per la Institució Catalana d'Història Natural, va reunir estudiosos dels sistemes naturals que han dut a terme les seva recerca a Collserola i especialment en l'àmbit dels espais oberts, com els que configuren conreus, prats o brolles. Alguns dels treballs presentats formen part de les línies de seguiment ecològic incloses en els programes de recerca propis del parc i, d'altres, s'emmarquen en els diferents convenis de col·laboració establerts entre les institucions de recerca i el Consorci, durant els darrers 20 anys.

La jornada va tenir un gran interès i va posar de relleu la importància singular d'aquests hàbitats herbacis i arbustius, sovint infravalorats del punt de vista paisatgístic i ecològic.

Trobareu les conclusions de la jornada en el document:
Propostes de la comunitat científica per a la conservació dels prats, els conreus, les brolles i les màquies de Collserola. Conclusions.

La gestió de la vegetació als parcs periurbans (especies invasives, al·lòctones, risc d'incendi, diversificació, restauracions, etc.) va ser el motiu de discussió, debat i intercanvi d'experiències d'enguany de la jornada tècnica i assemblea de Fedenatur a la ciutat de Milà, els dies 5, 6 i 7 de juny. La reunió, amb representants del Parc de Collserola, va tenir lloc al Parco Nord Milano, un espai de natura de 600 ha creat exnuovo fa més de 30 anys, salvat de l'expansió continua que caracteritzava la dinàmica urbana dels anys 70.

En el marc d'aquesta reunió els representants catalans van tenir l'oportunitat de visitar el propi Parco Nord Milano, el Parco Adda Nord, que és un parc regional, i també diversos indrets del Parco Agrícolo sud Milano.

Cal assenyalar que es va produir un renovació en la presidència de Fedenatur. Josep Perpinyà, vicepresident executiu del Consorci del Parc de Collserola, que ha estat al front d'aquesta associació els darrers quatre anys va cedir el testimoni a Slimane Tir, President de Espace Naturel Lille Métropole,

Com a fet destacable de les tasques a desenvolupar fins a la trobada de l'any vinent, és la creació d'un grup de treball sobre l'ús públic i la protecció dels espais naturals periurbans i metropolitans de Fedenatur, quines administracions prenen la iniciativa en la seva protecció, quins usos es desenvolupen en els mateixos, quina és la forma de gestió més habitual i d'on procedeix el finançament el seu finançament, quina cooperació interadministrativa existeix, etc. Amb aquests resultats es podrà disposar d'una eina útil per a estimular la protecció d'aquest tipus d'espais, tan necessaris per a les nostres ciutats.

Enguany es preveu la creació al Districte de Sarrià - Sant Gervasi de 0,62 hectàrees de franges de protecció als nuclis urbans vulnerables als incendis forestals, així com el manteniment dels 90.620 m2 de franges executades en anteriors campanyes en territori d'aquest Districte.

Actualment al Parc de Collserola existeixen 502 ha de franges de baixa combustibilitat de les quals 149 ha es corresponen a franges de protecció de zones urbanes.

Entre d'altres espais, Nomber, s.l., gestiona el Cementiri de Roques Blanques, ubicat al Papiol i dins els límits del Parc. Nomber és, fins el moment, la única gestora de cementiris en possessió del certificat ambiental EMAS ((Eco-Management and Audit Scheme) que és una normativa voluntària de la UE que reconeix aquelles organitzacions i empreses que han implantat un sistema de gestió ambiental i han adquirit el compromís de millora contínua que es verifica mitjançant auditories continuades i independents.

Així doncs, les actuacions que desenvolupa el Cementiri de Roques Blanques tenen en compte aspectes com ara promoure la biodiversitat, recuperar els hàbitats originals, reforestar amb espècies autòctones, generar el mínim impacte físic i acústic, etc., per la qual cosa es considera que estan en adequada sintonia amb els objectius del Parc de Collserola.

Amb aquest conveni, el Consorci reforça la implicació de la societat civil, representada en aquest cas per una important empresa ubicada dins del Parc.

Signatura de l'acord de col·laboració

Els treballs de millora del sistema d'hidrants destinats a les tasques d'extinció dels incendis forestals, han fet que un vell dipòsit d'aigua de gran dimensió, situat sota el Puig Madrona a 315 m d'altitud, hagi quedat obsolet. El dipòsit feia d'estació intermèdia de bombeig, però ara, amb les millores que s'han dut a terme, l'aigua és podrà bombejar directament des de la xarxa a les basses d'abastiment dels helicòpters.

L'estructura del vell dipòsit s'ha enderrocat i s'ha procedit a fer els treballs de neteja de la runa i restauració paisatgística de l'indret.

Els proppassats 16 i 17 d d'abril es van celebrar a Sant Andreu de la Barca les V Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat, dedicades al "Patrimoni en un entorn metropolità".

El Consorci del Parc de Collserola va ser-hi present, i hi va presentar una ponència, dins l'àmbit Transformacions territorials, titulada "El patrimoni històric-arquitectònic en els espais naturals protegits: element primordial. El cas del Parc de Collserola". La ponència va estar a càrrec del Sr. Marià Martí, director gerent del Consorci, que va exposar la importància de la conservació dels elements de patrimoni històric arquitectònic en un espai natural protegit en el sentit en que incrementa la seva vàlua i reverteix, també, en la seva protecció. A la ponència es va fer un anàlisis de l'estat actual del patrimoni històric arquitectònic públic i privat de tot l'àmbit del Parc.

En concret el Consorci del Parc de Collserola treballa en aquest aspecte sobre 175 elements de patrimoni construït identificats en l'Inventari - Catàleg del Patrimoni Arquitectònic del Parc de Collserola realitzat pel servei de Patrimoni Arquitectònic Local (Àrea de Cooperació) de la Diputació de Barcelona el 1995, d'aquests 175 elements se'n van destriar 87 sobre els quals es va proposar crear un catàleg amb la recomanació de que es redactés un Pla especial de Protecció. En els darrers anys s'han dut a terme intervencions en diferents elements de patrimoni i les dades de l'estat del patrimoni històric arquitectònic, hores d'ara esdevé esperançador ja que sobre les 87 edificacions triades 43 tenen un estat correcte, 34 insuficient i únicament 10 tenen un estat deficient. Val a dir que entre aquestes 87 edificacions únicament el 34% són de propietat pública i de les 10 en estat deficient només 3 són de titularitat pública.

El Consorci del Parc de Collserola ha rebut una subvenció per portar endavant la restauració de l'espai fluvial, en uns trams determinats de la riera de Vallvidrera. El projecte es va presentar a la convocatòria que l'Agència Catalana de l'Aigua va obrir, a finals de l'any passat, amb aquesta finalitat.

La proposta està emmarcada en el Projecte de gestió participada de la riera de Vallvidrera, iniciat l'any passat. Totes les propostes d'intervenció presentades responen a alguna de les mesures recollides en el programa de propostes elaborat mitjançant el procés participatiu. Bàsicament, es tracta del buidat de terres, pedres i fangs en punts concrets de la llera, eliminació d'espècies invasores, recollida de brossa, plantació de vegetació de ribera i integració d'alguns murs. El projecte s'haurà de portar a terme durant el període 2008-2010. Està previst aprovar el projecte definitiu al maig, i com que les obres de la nova depuradora de Les Planes s'espera que finalitzin abans de l'estiu, les intervencions de la primera fase s'iniciaran al setembre.

Som conscients que aquest és, tot just, el començament d'un llarg procés que ens ha de portar a la recuperació de l'estat natural de la riera i del seu entorn. Tanmateix, és un moment de celebració per a totes les persones, entitats i administracions que creiem en aquest projecte i que hi treballem per fer-lo realitat. Enhorabona a tothom!

Amb la retirada del traçat aeri de la línia de Can Coll a Can Cerdà, de 1.564 metres de longitud, culmina el procés de retirada i soterrament de les línies elèctriques de la vessant vallesana del Parc de Collserola.

La racionalització i reducció de l'impacte ambiental de la gran xarxa de línies elèctriques que travessen Collserola, és un dels temes importants abordats des de fa anys per l'òrgan gestor del Parc.

Des de l'any 1993, el Consorci del Parc de Collserola i la companyia elèctrica Fecsa Endesa han anat establint diferents comissions tècniques i convenis de col laboració, que poc a poc han donat el seu fruit.

Així en els darrers anys s'han retirat més de 24 km de línies aèries de mitja tensió, el que representa aproximadament un 20% de la totalitat de la xarxa de distribució existent dins l'àmbit del Parc de Collserola.

La retirada de les línies s'ha fet o bé substituint traçats aeris per subterranis, tal com ho demostren els quasi 11 km de cable soterrat instal lat els últims anys, o bé racionalitzant les diferents possibilitats de connexió amb altres línies existents.

Darrerament s'ha efectuat una actuació molt important a l'àrea del Vallès, amb la retirada del traçat aeri de la línia de Can Coll a Can Cerdà, de 1.564 metres de longitud. Es tractava d'un traçat aeri amb pals de fusta i aïlladors rígids, que travessaven, en la seva totalitat, una zona natural segons el Pla Especial del Parc de Collserola. Aquesta actuació culmina la col·laboració iniciada el 2005 a la zona del Vallès, quan ja es van eliminar 4.345 metres de línia aèria d'alta tensió a 25 Kv (la línia de Can Coll a Can Lloses a 25 kv).

En aquest cas l'actuació ha consistit en el soterrament de l'estesa elèctrica entre els centres transformadors de Can Coll i Can Cerdà. La rasa realitzada té una longitud de 2.194 metres.

Les façanes principal i lateral del centre d'educació ambiental Can Coll, al Parc de Collserola, s'han rehabilitat 15 anys després de la restauració de la masia, el 1992. Amb aquesta actuació, l'edifici ha recuperat el seu esplendor original.

Els criteris seguits han estat els de conservar i mantenir les característiques de les façanes d'aquest edifici que té el seu origen al segle XV tot i que va ser reformat i ampliat posteriorment.

Les obres realitzades han consistit en el sanejament dels murs i la neteja i restauració de la fusteria exterior. Al mateix temps s'ha aprofitat per sanejar i rehabilitar el tancament de l'era, format per un seguit de columnes i piles i s'han repintat les portes i el tancament de ferro.

Can Coll és obert al públic els diumenges i festius de dos quarts de deu del matí a les tres de la tarda. Es pot visitar la masia, una de les més antigues de Cerdanyola del Vallès, organitzada com a Museu de la vida rural i l'exposició permanent sobre el Parc de Collserola 'L'home i el medi a Collserola'. També s'ofereixen activitats guiades als voltants que es poden consultar al web del Parc de Collserola.

El centre d'educació ambiental Can Coll està situat al km 2 de la carretera de Cerdanyola a Horta. L'accés en transport públic és amb la Renfe i l'autobús urbà de Cerdanyola. (bus B4, diumenges i festius: sortida de Fontetes -Av. Primavera- a les 7:45h, 10:30h i 14:15h. Tornades des de can Coll a les 8h, 10:45h i 14:30h).

Si bé el seu origen sol estar vinculat a les necessitats d'abastiment de les masies, ben aviat moltes de les fonts van passar a fer, i fan encara, un important paper social, com a espais de trobada o com a punts de destí i suport d'excursions i passejades.

El Parc de Collserola, en el marc del conveni de col·laboració de la Diputació de Barcelona amb la Fundació La Caixa, ha iniciat un projecte de recuperació de 10 fonts significatives que, per un motiu o un altre, pateixen símptomes greus de deteriorament o desús. Els treballadors que intervenen ho fan a través de la cooperativa Can Neteja, dins d'un programa de integració social i laboral.

En concret, s'han seleccionat les següents fonts:
Font d'en Canet (Barcelona)
Font de la Marquesa (Barcelona)
Font d'en Marc (Sant Feliu de Llobregat)
Font de Can Ferriol (Sant Feliu de Llobregat)
Font de Can Castellvi (Barcelona)
Font d'en Geroni (Cerdanyola del Vallès)
Font de Mas Guimbau (Barcelona)
Font d'en Sert (Sant Cugat del Vallès)
Font del bacallà (Barcelona)
Font de Can Llevalol (Barcelona)

S'han prioritzat aquelles que, hi raja l'aigua -- sinó sempre, almenys la major part de l'any--, tenen una tradició d'ús, la seva situació és estratègica respecte un itinerari, masia, àrea de lleure, etc. i que estan en finques de titularitat pública o bé és disposa d'un acord d'actuació amb la propietat.

Les intervencions previstes variaran segons la situació i estat de cada font però de manera general contemplen: l'aixecament topogràfic precís de l'indret, una actuació forestal de desbrossada, l'arranjament i conformació dels camins i de l'entorn, la intervenció en la font pròpiament dita i la seva senyalització. El projecte és durà terme en el transcurs d'aquest any 2008.

Consorci del Parc de Collserola
Crta. de l'Església 92
93 280 35 52
ci@parccollserola.net