Dimarts 19 d'octubre, es va fer públic l'acord de govern que declara parc natural la serra de Collserola

El Parc de Collserola ha recorregut un llarg camí abans d'obtenir l'estatus de parc natural, tot i així fins el moment de la declaració de Parc Natural ha gaudit d'instruments legals de protecció.

Fins al moment la màxima figura de protecció del Parc era el mateix Pla especial d'Ordenació i protecció del Medi natural del parc de Collserola (PEPCo) que és un instrument de protecció d'arrel urbanística, que regula els usos que es poden dur a terme al Parc segons el valor paisatgístic i natural de la zona en que es realitzin i que te com a principal objectiu fer compatibles el lleure al Parc amb la protecció i conservació del medi natural. Aquest Pla està gestionat pel Consorci del Parc de Collserola i dóna forma al Parc amb una extensió de 8.460 ha de les quals 7.516 ha són forestals.

També a partir de 1992 bona part del Parc de Collserola es va incloure en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) que té per efecte que als espais delimitats pel Pla s'apliqui d'una manera preventiva el règim del sòl no urbanitzable fixat per la legislació urbanística.

Després el 2006, la serra de Collserola passa a forma part de la Xarxa Natura 2000, que es crea a partir de la Directiva europea relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, que preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació. El Parc de Collserola s'integra a la xarxa dins de la tipologia dels espais de muntanya litoral i per acabar, el Pla territorial metropolità de Barcelona (2010) atorga a la Serra de Collserola la categoria de protecció especial pel seu interès natural i agrari dins del sistema d'espais oberts de l'àmbit metropolità.

En total se sumaven 2 figures de protecció per protegir al màxim els valors naturals del Parc, quan es van iniciar els treballs previs a la declaració de parc natural el 2002 amb l'Estudi de mesures addicionals de protecció de la serra de Collserola a instància del Parlament de Catalunya, segons resolució 1347/VI de 24 d'abril de 2002, i que van elaborar la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col•laboració del Consorci del Parc de Collserola. Aquest estudi tenia com a finalitat proposar mesures addicionals de protecció en resposta als problemes estructurals importants del Parc de Collserola partint de tres grans estratègies: 1)Protegir els sistemes i garantir les funcions naturals de la serra, 2) Regular l'oferta de lleure i les noves formes de freqüentació i 3) Implantar les activitats de custòdia ambiental.

Per últim el 16 de març de 2009 la signatura del conveni de col•laboració entre el departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i el Consorci del Parc de Collserola formalitzava la voluntat de la Generalitat d'incorporar-se al Consorci com a membre consorciat, a la vegada que s'impulsava la declaració de Collserola com a Parc Natural.

Però, quins són els efectes de la declaració de Parc Natural ?

En primer lloc, la declaració de parc natural, a banda de delimitar de forma definitiva l'espai de la superfície protegida, també implica la incorporació de la Generalitat de Catalunya al Consorci del Parc de Collserola, el qual ha estat impulsat durant 23 anys per l'Administració Local -Diputació de Barcelona i Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. A banda dels recursos econòmics que aporta, aquesta incorporació reforça la gestió del Parc atès que la Generalitat és l'administració ambiental de Catalunya d'acord amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, amb competències no només sobre la gestió d'espais naturals i d'hàbitats protegits situats a Catalunya sinó també en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col•laboració en la gestió del medi ambient.

En segon lloc, la declaració de parc natural suposa reforçar l'objectiu de conservació enfront la protecció merament urbanística. Tanmateix, això no suposa que quedin derogats tots els instruments urbanístics o territorials amb incidència sobre la Serra de Collserola, com és el cas del Pla General Metropolità. Les qualificacions urbanístiques del PGM i l'aplicació del PEPCo continuen plenament vigents.

I en tercer lloc, altres aspectes que reforcen la gestió del parc de Collserola amb la declaració de parc natural són la protecció penal davant de conductes il•lícites, d'infraccions administratives, la declaració d'utilitat pública i drets d'adquisició preferent de tots els terrenys afectats a efectes d'expropiació, no només de les obres i actuacions previstes i la possibilitat que l'òrgan de gestió del parc natural emeti informe preceptiu previ a l'atorgament d'autoritzacions necessàries per a l'execució de qualsevol pla, obra, moviment de terres o explotacions naturals, a l'interior o a l'exterior de l'espai protegit i que poden afectar-lo.

Un any més el Parc de Collserola ha respòs a la crida internacional en favor del coneixement i la protecció dels ocells organitzant tot un matí d’activitats participatives per a petits i grans. Enguany i tenint en compte que el 2010 ha estat declarat “Any Internacional de la Diversitat Biològica” totes les activitats han estat impregnades de la necessitat d’implicar-nos personalment en la defensa del planeta.

Més de 550 persones han pogut passar un bon matí de tardor  tot participant en:

• passejades guiades per experts ornitòlegs
• sessió de conta contes per l’autora del llibre “La revolució dels ocells”
• presentació i visita de l’exposició “Bio-dependents” realitzada per Ecologistes en acció
  i visites a la masia i a la granja de Can Coll
• mostra de llibres i contes per a infants i mostra de guies de camp d’identificació
• gimcana de la biodiversitat de Collserola
• jocs participatius per conèixer els nostres ocells més comuns
• tallers plàstics tot fent mòbils d’ocells i postals pop-up

El projecte paisatgístic realitzat pels serveis tècnics del Consorci del Parc de Collserola i l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès 'Recuperació ambiental, paisatgística i funcional de la riera de i l'antic camí de sant Medir' ha estat seleccionat per a formar part de l'exposició que es farà al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya durant la Biennal. Igualment es publicarà al catàleg que s'editarà amb motiu de la Biennal.

La 6ª Biennal se celebrarà del 30 de setembre al 2 d'octubre i està organitzada pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), la Universitat Politècnica de Catalunya (Màster d'Arquitectura del Paisatge i l'Associació d'Amics de la UPC) i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Direcció General d'Arquitectura i Paisatge) de la Generalitat de Catalunya.

Durant la Biennal s'atorgarà el Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba, al qual s'hi presenten els projectes executats a Europa entre 2005 i 2009.

El projecte del Parc de Collserola seleccionat consisteix en la recuperació de l'antic camí de Barcelona a Sant Cugat del Vallès que travessa el paratge de Sant Medir resseguint la riera de Sant Cugat.

La realització d'aquest projecte ha comportat, entre d'altres, l'adequació de bona part de camí per al pas dels vehicles de bombers i serveis, la substitució de l'antic pont de Can Borrell, l'adequació de l'àrea d'estada de l'ermita de Sant Medir i de la seva font i la restauració dels entorns de l'ermita de Sant Adjutori i el forn ibèric.

El darrer 22 de juny, 10 especialistes de la FREE MED (Fleuves et Rivières Espaces d’Équilibre pour la Mediterranée) del Progama Europeu MED, varen visitar el Parc de Collserola en el marc de la visita que estaven realitzant aquests dies a l’àrea metropolitana de Barcelona.

El director gerent del Parc, Marià Marti, els va atendre en la seva visita al Centre d’Informació del Parc i els va explicar les característiques i problemàtiques del Parc de Collserola. El Consorci porta a terme un projecte de gestió participada de la riera de Vallvidrera, des del 2007. Mitjançant el procés participatiu és va elaborar el programa de mesures per a la restauració d’aquest espai fluvial. Durant els darrers anys s’han fet diferents intervencions de rehabilitació, en el tram superior de la riera, per tal d’eliminar la canya americana i recuperar la vegetació de ribera.

El projecte FREE MED, en el qual hi participen sis regions europees, entre les quals la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb el projecte del riu Llobregat, té per objectiu la recuperació ambiental i social dels cursos d’aigua, tant en els trams rurals com en els trams on aquests cursos d’aigua s’integren en zones urbanes. És en aquests darrers trams on la recuperació ambiental esdevé gairebé impossible sense la participació ciutadana. Els participants del projecte a banda de compartir i posar en comú les diferents problemàtiques intercanviaran experiències i iniciatives per passar a l’acció.

Han començat les obres d’adequació d’un nou tram del passeig de les Aigües –al Districte de Sarrià - Sant Gervasi– entre Vil∙la Paula i el carrer de la Llisa, aquest últim dona accés al barri de Can Caralleu.

Les obres consistiran a retirar l’asfalt –que es va col·locar per absorbir tràfic mentre es remodelava l’avinguda de Vallvidrera– i restaurar el paviment natural que li dóna caràcter de passejada. Igualment s’adequaran les cunetes, se senyalitzarà i s’arranjarà la vegetació dels entorns. En el tram previ, més proper a la carretera BV-1462, en el qual es concentren habitatges, es deixarà l’asfalt provisionalment a l’espera de la col∙locació del paviment dur adequat paisatgísticament.

El passat 9 de juny, tot i la persistent pluja que ens va deparar el dia, el parc va rebre la visita d’una vintena de participants en les II Jornades Catalanes de Conservació de la Flora, que es van celebrar els dies 7, 8 i 9 de juny a l’Institut Botànic de Barcelona, amb l’objectiu principal d’avaluar els progressos experimentats en el camp de la conservació de la flora a Catalunya durant els dos darrers anys. Durant la trobada es van tractar, també, qüestions de caràcter tècnic i metodològic relacionats amb la conservació de la flora, amenaces, riscos, instruments de conservació in-situ i ex-situ , normativa jurídica, política ambiental, entre d’altres.

La planta baixa de l'edifici, acull l'espai d'interpretació del pantà de Vallvidrera que ofereix al visitant una petita exposició sobre el pantà, els continguts de la qual fan referència al procés històric de la construcció de la presa, a la creació del Mina-Grott i el Lake Valley Park, a la posterior recuperació d'aquesta singular obra arquitectònica del segle XIX pel Consorci i a l'adequació de l'àmbit del pantà per a la potenciació de la fauna i vegetació típica dels ambients humits i dels amfibis en particular.

L'àmbit del Parc de Vallvidrera, que inclou la Font de la Budellera, la Vil·la Joana (Museu Verdaguer), el Centre d'Informació del Parc, l'àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, el pantà i els torrents de l'Espinagosa i d'en Llevallol, està relligat amb itineraris a peu i en bicicleta que enllacen tots aquests punts d'interès. Amb l'obertura d'aquest espai culminen les actuacions dutes a terme des de fa 10 anys al pantà de Vallvidrera i el Parc de Collserola guanya un nou equipament per a l'ús públic.

A la inauguració hi va ser present la regidora del Districte de Sarrià - Sant Gervasi, Sara Jaurrieta, el regidor-president del mateix Districte, Joan Puigdollers i el vicepresident executiu del Consorci del Parc de Collserola, Josep Perpinyà. Durant l'acte es va signar el conveni que determina la planta superior de l'edifici com a espai de barri per als veïns de Mas Sauró.

L'espai d'interpretació del pantà estarà obert els diumenges de 11:00 a 14:00, fins a finals de juny. La resta de la setmana es podrà visitar amb visites concertades per a grups. Per més informació truqueu al centre d'Informació del Parc: 93 280 35 52.

El projecte per a la recuperació de fonts de Collserola que du a terme Consorci del Parc de Collserola, amb l'ajut del conveni entre la Diputació de Barcelona i Obra Social 'la Caixa', ha estat treballant els darrers mesos per a retornar tot l'encant i confortabilitat a la font d'en Sert.

Situada al paratge de la Font Groga, al torrent dit de Prunells, la font d'en Sert ofereix a l'excursionista la pau i serenitat contemplativa d'un dels indrets més bells de la serra de Collserola. En una esplanada on els arbres caducifolis endrecen les ombres estacionals, la font, tancada en un sorprenent parament de ceràmica, raja abundosament. Una graderia ofereix seients als visitants.

La primera i imprescindible actuació per a emprendre la rehabilitació de l'indret va ser l'arranjament del camí d'accés que s'havia malmès en alguns dels seus trams per causa de les pluges del passat hivern. El tram on es va actuar presentava un esvoranc a conseqüència del despreniment d'un antic mur just sobre el torrent. Les obres realitzades van consistir en la neteja i millora de tot el sistema de drenatge del camí, causant dels desperfectes, i com a mesura primera es va substituir el tram de mur caigut per una petita escullera de granit.

Un cop arranjat el camí, es van iniciar les obres de restauració de la font i del seu àmbit. Pel que fa a la font pròpiament dita, s'ha rehabilitat el seu aspecte exterior, un curiós cub d'obra folrat de rajoles de ceràmica que componen el nom de la font. L'àmbit d'estada s'ha desbrossat i netejat les graderies, s'ha col locat una taula amb bancs per fer més agradable l'estada.

La cooperativa L'olivera passa a gestionar, l'1 d'abril, l'equipament de Can Calopa, fins ara gestionat pel Consorci del Parc de Collserola. Es tracta d'una una nova llar social per a persones amb discapacitat psíquica que permetrà acollir 12 persones internes amb els monitors. A la finca s'hi produeix el vi de 'Vinyes de Barcelona' i 'Vinyes de Collserola'.

La finca de Can Calopa, ubicada a la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei, prop de Santa Creu d'Olorda, és el centre productiu agrícola que produeix, per a l'ajuntament de Barcelona, el vi 'Vinyes de Barcelona' i 'Vinyes de Collserola'. També s'hi duen a terme tasques de recerca i experimentació en l'àmbit de la viticultura.

Aquest equipament, fins el moment gestionat pel Consorci del Parc de Collserola, passarà a partir de l'1 d'abril a mans de la Cooperativa L'olivera que es farà càrrec també, de la llar social, les obres de la qual s'han conclòs enguany.

Es tracta d'una moderna edificació amb capacitat per acollir fins 12 persones, internes més els monitors corresponents, que permetrà alliberar d'activitat residencial la masia original -datada el segle XVI- que es destinarà exclusivament a la producció del vi i a la divulgació de la viticultura.

La llar residencial per a persones amb discapacitats psíquiques de can Calopa facilitarà la integració laboral dels seus residents amb tasques vinculades a la gestió de la finca, la producció vitivinícola, i la divulgació d'aquesta. Està previst iniciar l'activitat residencial la propera primavera, de la qual se'n farà càrrec la Cooperativa L'Olivera (L'Olivera, SCCL), de Vallbona de les Monges.

En el marc de les celebracions de Sant Medir, el 3 de març, es va inaugurar el nou pont de can Borrell. Aquest nou pont reforça el tram Sant Cugat (Plaça Rotary) – Sant Medir – Can Ribes, que es considera la columna vertebral del Parc de Collserola atesa la importància estratègica de la Vall de Gausac com a eix de natura i lleure que va des de la Font Groga fins a la zona urbana de Sant Cugat passant per l'ermita de Sant Medir.

La nova infraestructura –de 14 m de llargada i 5 m d'amplada– és fruit del conveni de cooperació entre el Consorci del Parc de Collserola i l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. El conveni inclou actuacions adreçades a consolidar aquest eix estratègic com ho han estat l'obertura de la pista de la vall de Gausac, l'arranjament dels entorns de Sant Medir i la recuperació de la pista de la Plaça Rotary a can Borrell, entre d'altres ja realitzades. Properament es durà a terme l'adequació funcional, ambiental i paisatgística del camí de Sant Medir.

El pont que fins fa poc travessava la riera de Sant Cugat l'havien construït els propietaris del restaurant de la masia de can Borrell, els germans Rovira. Can Borrell és una de les poques masies de la serra que encara manté l'activitat agrícola amb el conreu d'una superfície de terreny de les més grans del Parc. A més a més compatibilitza aquesta activitat rural amb l'oferta de restaurant, la qual cosa l'ha convertit en un establiment molt popular.

El compromís entre ambdues administracions és una aposta per consolidar l'ús públic i el compromís de can Borrell amb aquesta dimensió pública.

Qualitat abans que quantitat

El Castell de Castellet, seu de la Fundació Abertis, va ser el marc escollit per la Fundació Abertis per presentar, el dimarts 9 de febrer, els resultats de l'estudi de mobilitat i freqüentació del Parc de Collserola amb l'objectiu de confirmar amb les dades recollides la necessitat d'emprendre accions per restringir l'accés en algunes zones del parc. L'estudi ha estat realitzat per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans en col·laboració amb el Consorci del Parc de Collserola

El problema no és tant la quantitat d'usuaris que té el parc sinó la distribució de les activitats que aquests hi realitzen. Mentre que hi ha zones de la serra que per la seva accessibilitat i proximitat a la ciutat de Barcelona estan híperfreqüentades, n'hi ha d'altres que tot i estar preparades per rebre i suportar les activitats de lleure dels ciutadans són poc utilitzades perquè estan situades en municipis amb menor densitat de població o per manca de transport públic per accedir-hi.

Igualment, pel que fa a tipus d'activitat s'ha fet evident que cal plantejar-se la possibilitat de segregar algunes pràctiques com per exemple la BTT de la passejada a peu i també restringir l'ús de determinades zones per tal de protegir els ecosistemes.

Les conclusions de l'estudi serviran, també, per ajudar a establir l'impacte que l'alta freqüentació té sobre les espècies animals de Collserola.

Les obres d'adequació de la carretera de la Rabassada, executades pel Servei d'Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona, ja han arribat al seu terme. L'actuació ha consistit en la reducció de l'amplada de la via la qual cosa ha permès reduir la velocitat del tràfic, cosa molt important en tractar-se d'una via que travessa un espai natural, i, també, ampliar-ne les voreres la qual cosa facilita el pas de vianants en la major part del seu traçat.

Tot aquest conjunt d'actuacions ja estaven previstes quan es va realitzar el traspàs de gestió d'aquesta via de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya.

Entre els compromisos que es van adquirir en formalitzar el traspàs s'incloïa l'execució d'aquest projecte per part de la Diputació de Barcelona, el qual acompleix amb les prescripcions del Pla especial d'ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PepCo) el qual defineix les vies d'accés al parc com a element d'extraordinària importància pel que fa a l'accessibilitat dels ciutadans a les diferents àrees del parc i en definitiva a l'ús que se'n farà.

En aquest sentit facilitar l'accés a peu al Parc de Collserola per la Rabassada dóna al vianant l'oportunitat de percebre nous enclavaments paisatgístics i al mateix temps fa una funció distribuïdora en obrir noves possibilitats de lleure en altres llocs del parc, fins ara més difícils d'accedir.

Consorci del Parc de Collserola
Crta. de l'Església 92
93 280 35 52
ci@parccollserola.net